QUI SOM?

Que vol dir ser mallorquí en l’actualitat? Possiblement aquesta sigui una de les preguntes més complexes que es pot fer a un resident a Mallorca. Així i tot, per a alguns la resposta seria molt fàcil, “mallorquí és qui viu i treballa a Mallorca”, ara bé segurament un gran gruix de la població donaria respostes totalment diverses. Això es deu a que segurament hi ha tantes maneres de ser i sentir-se mallorquí com gent hi ha Mallorca. Però això no ens ha de fer oblidar que hi ha unes senyes d’identitats compartides, que són les que ens defineixen.

Aquest breu article no pretén donar resposta a la pregunta inicial ni molt manco. Fins i tot diria que no sap ben bé quin és el seu objectiu, més enllà de reflexionar una vegada més sobre la identitat o les identitats dels mallorquins. Ens els darrers mesos s’han publicat un grapat de treballs acadèmics sobre el tema que crec que cal destacar. Tant la darrera obra d’Antoni Mas Llengua, terra, pàtria i nació. L’evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de l’illa de Mallorca (s. XIV-XVII), com la de Pere Sales L’espanyolització de Mallorca. 1808-1923.

L’important d’aquestes obres no és que parlin sobre la construcció nacional del poble mallorquí, sinó des de el punt de vista que ho fan. L’obra de Sales s’encarrega de destruir mites construïts arrel de la idea que l’espanyolització de Mallorca es va a dur a terme durant el franquisme. Aquest fet és prou important, ja que ens posa en una casella de sortida molt diferent a la que la majoria de la població mallorquina tenia fins ara. Cosa prou important, ja que a l’hora de repensar-nos com a país, és cabdal saber com hem arribat a ser el que som a l’actualitat.

L’interès per saber qui som , no és recent, tots sabem de la importància del llibre Els Mallorquins de Josep Melià, obra publicada al 1967. La rellevància de l’obra de Melià recau en la seva vigència, de molts dels postulats que s’hi plantejaven, sobretot pels que feien referència a la relació de la nostra terra, amb la indústria turística. Possiblement, aquest fet sigui un del que més ha condicionat la identitat mallorquina en el darrers cinquanta anys. 

Així com tots sabem, l’arribada del turisme, paradoxalment provoca un enriquiment cultural, així com al mateix temps té l’efecte totalment contrari començant un procés cultural homogeneïtzador a semblança de de les societats del nord d’Europa. Provocant que es deixin de banda referents culturals locals, dels quals molts ja havien estats substituits pels estatals, per uns de globals sense cap tipus d’arrelament al territori.

Aquí podem introduir un altre concepte que em sembla importantíssim com és el de territori. Com l’espai en el que convivim configura una realitat, encara que defugint del determinisme geogràfic, no podem deixar de banda el territori si volem entendre qui som i com som. Sobretot perquè molts de costums que ens defineixen venen donats per com els nostres avantpassats es relacionaven amb aquest. Per tant, si perdem el territori que ens ha fet ser com som, mai ens arribarem a comprendre a nosaltres mateixos.

Alguns de vosaltres vos haureu temut, que duim una estona parlant d’identitat i encara no ha sortit a rotlo la paraula llengua. Si parlem d’identitat mallorquina, trobarem un ampli consens si diem que aquesta va lligada de manera intrínseca al mallorquí o català de Mallorca. Així i tot, encara es un tema de debat constat, fins a quin punt els dies que corren aquesta ha de ser una senya d’identitat cabdal, fins al punt de deixar-la de banda, cosa fa uns anys impensable. Possiblement, una persona que no parla català, pugui ser considerat mallorquí i segurament ha de ser així, encara que com hem parlat la identitat depèn de molts factors.

Però un dubte que em ronda pel cap sempre que intent reflexionar sobre aquesta qüestió, és com una persona que no parla la llengua pròpia es pot relacionar de la mateixa manera amb els elements que durant els darrers 700 anys, han donat forma al Nosaltres, que una persona que sí ho fa. Jo encara no he trobat la resposta. I amb aquesta reflexió no vull donar a entendre que si una persona no parla el mallorquí, no es pot considerar com a tal o serà considerat un mallorquí de segona. Sinó que és necessari fer un esforç entre tots, perquè la llengua sigui l’element cabdal per a cohesionar el nostre petit País.

Sebastià Alomar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: