LA LLUITA PEL PODER

Dia primer d’octubre d’enguany es compliran tres anys d’una de les fites més significatives en la lluita pel poder de les darreres dècades. Aquesta fou la insubordinació del poble de Catalunya per a poder realitzar el famós referèndum d’independència. Així i tot, aquest acte només va ser el punt culminant d’una sèrie d’accions i de feina clandestina realitzada durant mesos.

El que va passar prèviament i posteriorment és prou sabut, el poble es va adonar que no necessitava a la Generalitat per a poder desenvolupar la seva tasca. També va comprendre que no hi ha Estat capaç en el món d’aturar un moviment si aquest és suportat per bona part de la població. Malauradament, també es va adonar de la cara amarga de la repressió, havent de patir exilis i empresonaments de presos polítics. 

Amb aquests tres anys, hem presenciat desenes d’operacions policials repressives, també hem estat testimonis de com la pròpia Generalitat, en molts casos, s’ha presentat com acusació particular en contra d’independentistes. L’aliança que existeix entre l’Estat Espanyol i les capes altes de la Generalitat és evident, es vol acabar amb el moviment que es va crear abans, durant i després del referèndum. 

A base d’exemple i pràctica, molta gent va arribar a la conclusió que només és el poble qui mirarà per ell i que cap governant plegat al capital governarà en pro de la classe obrera. És aquesta por dels grans tenidors, aquells qui controlen el capital i qui decideixen la misèria de milions de persones, el que provoca aquesta aliança entre dos sectors antagònics, a priori. Temen que la gent si torna a reivindicar el poder a través de la seva força i no a través de les vies preestablertes (sigui la Generalitat o l’Estat) puguin perdre tot allò que tenen.

Saben que si s’aconsegueix la independència a través de la voluntat popular i no a través dels estaments oficials, la gent no s’aturarà aquí i reclamarà tot allò que els ha estat robat durant dècades de privatitzacions i especulació. El que els fa por més enllà de la independència és que siguem conscients del poder que tenim. Som més i hi tenim menys a perdre, l’únic que ens falta és organització i des de feia molt de temps no es va veure una organització tan gran i tan descentralitzada a l’Estat Espanyol com la que es va viure durant el 2017 a Catalunya. 

L’ambient a Catalunya és propici a que això succeeixi tard o d’hora, prova d’això és l’espurna que va esclatar a Urquinaona fa un any quan es va conèixer la sentència d’alguns dels presos polítics. En aquell cas, l’acció tot i que valorosa per part dels joves va acabar morint perquè va néixer de l’espontaneïtat. Qui sap a on s’hagués arribat amb una estratègia ferma i una organització forta. Sigui com sigui, el que passarà de moment és un misteri i només el temps ho dirà.

Andreu Ripoll “de Can Gelat”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: